VIDEOS

Hem pogut desvelar, en bona part, el passat del nostre territori i ens dona consciència del nostre origen: en sabem més.

És voluntat del nostre Ajuntament mantenir viva aquesta consciència i estimular coneixement i percepcions sensorials per tal de fer-nos presents en la cultura del nostre temps.

L’obra PAU i el seu desenvolupament PAU ESCOLTA són una manifestació d’aquesta voluntat que pren forma i so amb aquesta primera experiència mundial en el solstici d’hivern de 2019.

Hemos podido desvelar, en buena parte, el pasado de nuestro territorio y nos hace conscientes de nuestro origen: sabemos más. 

Es la voluntad de nuestro Ayuntamiento mantenir viva esta consciència i estimular conocimiento y percepciones sensoriales para hacernos presentes en la cultura de nuestro tiempo.

La obra PAU y su desarrollo PAU ESCUCHA son una manifestación de esta voluntad que toma forma y sonido en esta primera experiencia mundial el el solsticio de invierno de 2019.

We have been able to reveal, for the most part, the past of our territory and it makes us aware of our origin: we know more. 

It is the will of our City Council to keep this awareness alive and to stimulate knowledge and sensory perceptions in order to make ourselves present in the culture of our time.

The work PAU and its development PAU LISTENS are a manifestation such a will which takes shape and sound in this first world experience on the winter solstice of 2019.

Gerard Parcerisas i Valls
Alcalde dels Hostalets de Pierola

Gerard Parcerisas i Valls
Alcalde de Els Hostalets de Pierola

Gerard Parcerisas i Valls
Mayor of Els Hostalets de Pierola

PAU ESCOLTA

Les dues concavitats ressonants de l’obra PAU  evoquen orelles que “escolten cap a l’interior”.

El compositor Àlex Martínez Figuerola ens suggereix apropar-nos a l’obra escultòrica PAU amb una nova actitud perceptiva. PAU conviu amb el present des d’una anatomia prehistòrica ara esculpida i habitada per una natura sonora singular que es manifesta en la qualitat acústica de les seves concavitats. A través d’aquestes concavitats podem experimentar l’escolta d’un so de la natura “fossilitzat” i alhora viu com un mecanisme que engendra el seu propi passat al mateix temps que es confronta amb el present de la seva natura sonora.

PAU ESCOLTA, ens convida doncs a percebre  la nostra pròpia petjada a l’entorn en el qual ens trobem com a responsables del llegat dels paisatges sonors de la natura presents i futurs; una ecologia del so que ens apropa a la sensibilitat musical d’Els Hostalets de Pierola.

El caràcter singular del territori geogràfic, geològic i urbà d’aquest poble es manifesta també en “l’altaveu PAU”, element i personatge rellevant i únic de la identitat del poble i del territori.

Per tal de fer possible aquesta vivència, Àlex Martínez i Guido Dettoni han dissenyat aquest projecte.

Primer es va enregistrar allò que el PAU escolta, des de dins, poc abans del Solstici d’hivern de 2019, amb dos micròfons molt sensibles col·locats entre les dues concavitats.

I ara, amb aquesta experiència publica, col·locant dins les seves concavitats uns discrets altaveus d’alta fidelitat que reben i emeten allò que PAU ha escoltat, es fa possible que tothom escolti -en  transitar entre les dues meitats escultòriques del PAU- les veus que componen el paisatge sonor que habita en les “orelles” ressonants del PAU.

Les experiències “PAU ESCOLTA” seran quatre, coincidint amb el solstici d’hivern en 2019, el 22 de, en 2020, amb l’equinocci de primavera, el solstici d’estiu i l’equinocci de tardo.

La derivació científica del projecte queda reflectida en el principi de l’Actualisme definit per James Hutton i desenvolupat par Charles Lyell. 

El so és també una realitat física i geològica que fins ara no ha estat possible deduir. Ara bé, valent-nos del principi de l’Actualisme, o sigui que el processos que han ocorregut al llarg de la història de la Terra han estat uniformes (Uniformisme) i semblants als actuals (Actualisme), podem acceptar la hipòtesis que allò que escolta l’empremta del fòssil del PAU s’apropi al paisatge sonor del seu temps prehistòric.

PAU ESCUCHA

Las dos concavidades resonantes de la obra PAU evocan orejas que “escuchan hacia el interior”.

El compositor Álex Martínez Figuerola sugiere que nos acerquemos a la obra escultórica PAU con una nueva actitud perceptiva. PAU convive con el presente desde una anatomía prehistórica, ahora esculpida y habitada por una naturaleza sonora singular que se manifiesta en la cualidad acústica de sus concavidades.  A través de estas concavidades podemos experimentar la escucha del sonido de la naturaleza “fosilizado” y a su vez vivo como un mecanismo que engendra su propio pasado al mismo tiempo que se confronta con el presente de su naturaleza sonora.

PAU ESCUCHA, nos invita a percibir nuestra huella en el entorno en el cual nos encontramos como responsables del legado de los paisajes sonoros de la naturaleza presentes y futuros; una ecología del sonido que nos acerca a la sensibilidad musical de Els Hostalets de Pierola.

El carácter singular del territorio geográfico, geológico y urbano de este pueblo se manifiesta también en “el altavoz PAU”, elemento y personaje relevante y único de la identidad del pueblo y del territorio.

Para hacer posible esta vivencia, Alex Martínez y Guido Dettoni han diseñado este proyecto.

Primero se registró lo que el PAU escucha, desde dentro, poco antes del Solsticio de invierno de 2019, con dos micrófonos muy sensibles colocados entre las dos concavidades. Y ahora, con esta experiencia publica, colocando dentro de sus concavidades unos discretos altavoces de alta fidelidad que reciben y emiten lo que PAU ha escuchado, se consigue que todos puedan escuchar

-transitando entre las dos mitades escultóricas del PAU- las voces que componen el paisaje sonoro que habita en las “orejas” resonantes del PAU.

Las experiencias “PAU ESCUCHA” serán cuatro, coincidiendo con el solsticio de invierno 2019, el 22 di diciembre y, en 2020,  con el equinoccio de primavera, el solsticio de verano y el equinoccio de otoño

 La derivación científica del proyecto queda reflejada en el principio del Actualismo definido por James Hutton y desarrollado par Charles Lyell.

El sonido es también una realidad física y geológica que hasta ahora no ha sido posible deducir. Ahora bien, valiéndonos del principio del Actualismo, o sea que el procesos que han ocurrido a lo largo de la historia de la Tierra han sido uniformes (Uniformismo) y similares a los actuales (Actualismo), podemos aceptar la hipótesis de que lo que escucha la huella del fósil de PAU se acerque al paisaje sonoro de su tiempo prehistórico.

PAU LISTEN

The two resonant concavities of the artwork PAU evoke ears that “listen towards the interior”.

The composer Álex Martínez Figuerola suggests that we approach the sculptural work PAU with a new perceptive attitude. PAU coexists with the present from a prehistoric anatomy, now sculpted and inhabited by a singular sonorous nature that manifests itself in the acoustic quality of its concavities.  Through these concavities we can experience the listening of the sound of “fossilized” nature and at the same time alive as a mechanism that generates its own past at the same time as it is confronted with the present of its sonorous nature.

PAU LISTENS, invites us to perceive our footprint in the environment in which we are responsible for the legacy of the present and future soundscapes of nature; an ecology of sound that brings us closer to the musical sensibility of Els Hostalets de Pierola.

The singular character of the geographical, geological and urban territory of this village is also manifested in “the loudspeaker PAU”, a relevant and unique element and character of the identity of the village and the territory.

To make this experience possible, Alex Martínez and Guido Dettoni have designed this project.

First, what the PAU hears from within was recorded, shortly before the 2019 Winter Solstice, with two very sensitive microphones placed between the two concavities and now, by placing within their concavities discreet hi-fi loudspeakers. Transiting between the two sculptural halves of the PAU it is possible for everyone to listen the voices that compose the sonorous landscape that inhabits the resonant “ears” of the PAU.

The “PAU LISTEN” experiences will be four, coinciding with the winter solstice in 2019, December 22 and, in 2020, with the spring equinox, the summer solstice and the autumn equinox.

The scientific derivation of the project is reflected in the principle of Actualism defined by James Hutton and developed by Charles Lyell.

Sound is also a physical and geological reality that until now has not been possible to deduce. Now, using the principle of Actualism, that is to say that the processes that have occurred throughout the history of the Earth have been uniform (Uniformitarianism) and similar to the current ones (Actualism), we can accept that the sound heard is the footprint of the PAU fossil and comes close to the soundscape of its prehistoric time.

Pierolapithecus catalaunicus

És un nou gènere i espècie de primat individuat a partir de les restes fòssils trobades en el territori dels Hostalets de Pierola l’any 2002. Es tracta d’un primat del Miocè mitjà d’11,9 milions d’anys, un moment en què els homínids es van dispersar d’Àfrica cap a Euràsia.

És el més antic que va poder caminar en posició erecta. Va ser anomenat PAU en ocasió de la seva presentació pública l’any 2004 que va coincidir amb la repulsa a la guerra de d’Iraq.

Es un nuevo género y especie de primate individuado a partir de los restos fósiles encontrados en el territorio de Els Hostalets de Pierola el año 2002. Se trata de un primate del Mioceno medio de hace 11,9 millones de años, un momento en el que los homínidos se dispersaron de África hacia Eurasia.

Es el más antiguo que pudo caminar en posición erecta. Fue llamado PAU en ocasión de su presentación pública en 2004, que coincidió con la repulsa a la guerra de Irak.

It is a new genus and species of primate identified from the fossil remains found in the territory of Els Hostalets de Pierola in 2002 in the province of Barcelona, Catalonia, Spain.

It is a Middle Miocene primate, the oldest one which could walk in an upright position, and at 11.9 million years old, it identifies the time when hominids dispersed from Africa to Eurasia.  It was named PAU on the occasion of its public presentation in 2004 which coincided with the condemnation of the war in Iraq.

ESCULTURA PAU
de Guido Dettoni

Davant el repte de crear una obra monumental per commemorar el PAU, Guido Dettoni va embolicar amb terra el cap fòssil del Pierolapithecus catalaunicus ja que no havia estat trobat per les mans, sinó per una excavadora durant la construcció d’una fase de l’abocador de Can Mata.

Dettoni va dividir l’embolcall de terra en dues parts per obrir-lo com un motlle. Després va salvar les contradespulles del fòssil i, per tal de treure-ho, va arrodonir les concavitats per convertir el seu interior en un nou volum que va omplir. Així va  obtenir la forma de l’obra final.

Aquesta forma ampliada, dividida en dues parts, com un nou motlle, es conté a si mateixa. A continuació va seguir ampliant  les dues parts, com capes que suggereixen els milions d’anys d’existència del PAU i els dos buits, els negatius, esdevenen així grans concavitats per entrar a dins.

Les capes s’aturen a l’ampliació de dues meitats de 2,5 metres cadascuna i es converteixen en un conjunt escultòric de granit instal·lat al parc de Cal Ponsa dels Hostalets de Pierola.

Dues creacions s’unifiquen en l’obra PAU: una fossilitzada pel temps i revelada per la ma de l’home i l’altra, expressió sensible de la creativitat humana. Dues manifestacions, natura/art, que s’abracen per dur-nos a una unitat que podem contemplar i viure  en aquesta escultura: capes d’un palimpsest de milions d’anys d’existència de PAU.

ESCULTURA PAU
de Guido Dettoni

Ante el reto de crear una obra monumental para conmemorar el PAU, Guido Dettoni envolvió con tierra la cabeza fósil de Pierolapithecus ya que no había sido encontrada por las manos, sino por una excavadora durante la construcción de una  fase del vertedero de Can Mata.

Dettoni dividió la envoltura de tierra en dos partes para abrirla como un molde. Luego salvó las contrasalidas del fósil para sacarlo, redondeando las concavidades para convertir su interior en un nuevo volumen que rellenó. Así obtuvo la forma de la obra final.

Esta forma ampliada, dividida a su vez en dos partes como un nuevo molde, se contiene a sí misma.  A continuación  siguió ampliando las dos partes, como capas que sugieren los millones de años de existencia del PAU y los dos vacíos, los negativos, se convierten en grandes concavidades para entrar dentro de ellas.

Las capas se detienen en la ampliación de dos mitades de 2,5 metros cada una y se convierten en un conjunto escultórico de granito instalado en el parque de Cal Ponsa de Els Hostalets de Pierola.

Dos creaciones que se unifican en la obra PAU: una fosilizada por el tiempo y revelada por la mano del hombre y la otra, expresión sensible de la creatividad humana. Dos manifestaciones, naturaleza/arte, que se abrazan para llevarnos a una unidad que podemos contemplar y vivir en esta escultura: capas de un palimpsesto de millones de años de existencia de PAU.

PAU SCULPTURE
by Guido Dettoni

Faced with the challenge of carrying out a monumental work to commemorate the PAU, Guido Dettoni first wrapped the fossil head of the Pierolaphitecus with soil because its discovery had been through mechanical excavations during the construction of the New Phase of the Can Mata dump, rather than being discovered through the human hand.

Dettoni then divided this earthen envelope into two moulded sections for it to open.  Saving the reverse shapes of the fossil as it was extracted; he rounded the concave parts of the earth, creating a new volume of its interior. He filled it, obtaining the work’s final shape. Its negative constitutes the void containing the fossil.

The shapes were then enlarged and layered, one over another—suggesting millions of years’ development of the PAUTwo half-meter sections enlarged to 2.5 meters each were converted into an outdoor granite sculpture installed in Els Hostalets de Pierola at the Cal Ponsa Park.    

Through this PAU intermedia sound sculpture and installation, sounds and echoes of a present and past fuse to be experienced as one sits in its interior. Anyone who enters the sculpture, can participate in its dimensions, inhabit it for an instant—everyone can become connected through experience to PAU.

Compte enrera per una experiència única
Cuenta atràs para una experiencia única
Countdown for a unique experience